El 3+2 i el 0+0 en la lluita de classes

Fa temps que s’aplica un seguit de reformes educatives a la universitat i a tots els nivells; ja siga la LOMQE o l’Estratègia Universitat 2015 (la continuació del Procés de Bolonya), l’objectiu estratègic d’aquells que administren l’Estat burgés és sempre el mateix –siga quin siga el partit–: en la crisi de sobreproducció dins de la decadència general del capitalisme, han de reestructurar el mode de producció capitalista, mitjançant les reformes i les retallades. Així, d’una banda, cada «nova» reforma educativa promou que l’alumne d’ascendència proletària haja d’eixir més i més prompte al mercat de treball amb una baixa qualificació, sense arribar a accedir a la universitat, així que li assegura un futur laboral encara més precari, que encaixe bé en les demandes del mercat. D’altra banda, reforça la tendència a especialitzar l’educació contra la visió crítica i integral de la realitat. El 3+2 és un pas més en esta direcció del capital, per més que el ministre Wert ho encobrisca amb la mateixa excusa amb què el govern del PSOE solia «justificar» el Procés de Bolonya: en la convergència europea.

Davant del 3+2, podríem posicionar-nos sense més contra la mercantilització de l’ensenyament estatal. Però, per a construir la nova educació i posar fi a la tendència anterior, hem de comprendre el seu paper en la societat:

La funció principal de l’educació és dotar-nos del coneixement necessari per a les labors. Educació i treball estan lligats socialment, i es desenvolupen conjuntament.

La política educativa de l’Estat espanyol forma part del pacte constitucional de què es dotà el capital i, per tant, sempre combina els centres docents estatals amb els privats. A partir d’ací, l’aposta de la dreta de la burgesia és potenciar l’ensenyament privat i religiós, reservat als estudiants que puguen permetre-s’ho (els fills de la classe dominant), en detriment de l’ensenyament estatal. I este últim és el que l’esquerra de la burgesia propugna, ja que oferix a més classes socials l’accés als estudis. Esta esquerra nomena l’Estat burgés (en l’administració del qual també participa) com a educador que ens impose les lògiques del capital des de la infantesa, a pesar que l’Estat només pot ser l’instrument burocràtico-ideològico-militar per a imposar la dominació d’una classe o altra, i tot i saber que l’educació en el capitalisme sempre funciona com a sistema selectiu en què amplis sectors del proletariat no podran accedir mai a la universitat (pel temps de dedicació, per les barreres econòmiques, per les barreres acadèmiques…). Per a estos proletaris, no és 4+1 ni 3+2, sinó 0+0. Continua llegint

Publicat dins de Propaganda i agitació | 1 comentari

Debat sobre la reconstitució del comunisme

Cartell_debat_LdR

La jornada de debat la realitzarem el diumenge 1 de març a València, al llarg del dia.

Les persones interessades a participar-hi han de contactar amb nosaltres. Ho poden fer enviant un missatge a la nostra adreça de correu electrònic: celularoja@confidesk.com

Exigim, com a condició indispensable, que tot participant haja llegit la Tesi de Reconstitució i la Nova Orientació (parts primera i segona), com a textos elementals entorn dels quals girarà el debat:

A més, recomanem (no exigim com a requisit) l’estudi dels documents següents:

Continua llegint

Publicat dins de Educació marxista-leninista | Deixa un comentari

¿Qué es Cèl·lula Roja?

Enllaç a la versió en valencià.

Cèl·lula Roja es un colectivo marxista-leninista que se organiza en Valencia para hacer todo aquello que sea necesario para el proceso planificado de reconstitución ideológica y política del comunismo, y superar lo antes posible la actual situación de disgregación y dispersión organizativa del Movimiento de Reconstitución, mediante la articulación del referente de la vanguardia marxista-leninista en el Estado español, como paso necesario pero no suficiente hacia la reconstitución del Partido Comunista.

Nuestro objetivo: la reconstitución del comunismo

Nuestro fin es el comunismo, la sociedad sin clases, adonde sólo podemos llegar a través de la destrucción revolucionaria y superadora del capitalismo por el proletariado constituido como Partido Comunista (en fusión dialéctica objetiva de la vanguardia revolucionaria con las amplias masas), como clase revolucionaria que, dirigiéndose desde su cosmovisión, ejerza la dictadura del proletariado mediante la Guerra Popular como línea militar universal.

Actualmente, el capitalismo, en su última y decadente fase imperialista, sigue conduciendo a la humanidad hacia el borde del abismo, con su inevitable tendencia a acrecentar la explotación de las masas oprimidas, a las guerras de rapiña y a devastar planeta. Sin embargo, durante todo un ciclo de revoluciones proletarias como materia (el ciclo de Octubre), el movimiento comunista no ha tirado el sistema capitalista al vertedero de la historia, no por causa de enemigos externos o viles traiciones, sino por sus propias limitaciones paradigmáticas, que han supuesto la hegemonización de la ideología de vanguardia por su reverso reaccionario, el revisionismo, la expresión de la ideología burguesa en su seno. Esta es la causa (y la consecuencia) de la patente derrota del ciclo de Octubre, con la que nuestra ideología ha perdido la posición de vanguardia, lo que supone que el proletariado haya dejado de actuar como sujeto revolucionario, si bien sigue siendo la única clase social que puede transformarse en clase verdaderamente revolucionaria, negando sus intereses particulares en el marco del capitalismo. Todo esto confirma que la lucha de clases continúa desarrollándose.

¿Pero por qué la contrarrevolución nos ha derrotado? ¿Y cómo podemos rehacernos y ganar la libertad? Continua llegint

Publicat dins de Propaganda i agitació | 1 comentari

Què és Cèl·lula Roja?

Enlace a la versión en castellano.

Cèl·lula Roja és un col·lectiu marxista-leninista que s’organitza a València per a fer tot allò que siga necessari per al procés planificat de reconstitució ideològica i política del comunisme, i superar al més prompte possible l’actual situació de disgregació i dispersió organitzativa del Moviment de Reconstitució, mitjançant l’articulació del referent de l’avantguarda marxista-leninista a l’Estat espanyol, com a pas necessari però no suficient cap a la reconstitució del Partit Comunista.

El nostre objectiu: la reconstitució del comunisme

El nostre fi és el comunisme, la societat sense classes, a on només podem arribar a través de la destrucció revolucionària i superadora del capitalisme pel proletariat constituït com a Partit Comunista (en fusió dialèctica objectiva de l’avantguarda revolucionària amb les àmplies masses), com a classe revolucionària que, dirigint-se des de la seua cosmovisió, exercisca la dictadura del proletariat mitjançant la Guerra Popular com a línia militar universal.

Actualment, el capitalisme, en la seua última i decadent fase imperialista, seguix conduint la humanitat cap a la vora de l’abisme, amb la seua inevitable tendència a acréixer l’explotació de les masses oprimides, a les guerres de rapinya i a devastar el planeta. Tanmateix, durant tot un cicle de revolucions proletàries com a matèria (el cicle d’Octubre), el moviment comunista no ha llançat el sistema capitalista a l’abocador de la història, no per causa d’enemics externs o vils traïdories, sinó per les seues pròpies limitacions paradigmàtiques, que han suposat l’hegemonització de la ideologia d’avantguarda pel seu revers reaccionari, el revisionisme, l’expressió de la ideologia burgesa en el seu si. Esta és la causa (i la conseqüència) de la patent derrota del cicle d’Octubre, amb què la nostra ideologia ha perdut la posició d’avantguarda i ha fet que el proletariat deixe d’actuar com a subjecte revolucionari, si bé continua sent l’única classe social que pot transformar-se en classe verdaderament revolucionària, negant els seus interessos particulars en el marc del capitalisme. Tot açò confirma que la lluita de classes continua desenvolupant-se.

Però per què la contrarevolució ens ha derrotats? I com podem refer-nos-en i guanyar la llibertat? Continua llegint

Publicat dins de Propaganda i agitació | 1 comentari

Declaración en torno a la consulta del 9N en Cataluña

Enllaç a la versió en valencià.

Presentamos el siguiente comunicado como complementario al de los camaradas de Balanç i Revolució [1], concretamente desde el País Valenciano, un territorio donde el movimiento nacional español es mucho más fuerte que el movimiento nacional de nación oprimida, y donde incluso los sectores independentistas de los «Països Catalans» dentro de la vanguardia teórica se han posicionado mayoritariamente contrarios o dubitativos ante el ejercicio del derecho a la autodeterminación de Cataluña; de este modo, esos independentistas de los «Països Catalans» se han posicionado a favor de la nación opresora contra la nación oprimida catalana (que no incluye al País Valenciano).

Continua llegint

Publicat dins de Propaganda i agitació | Deixa un comentari

Declaració entorn de la consulta del 9N a Catalunya

Enlace a la versión en castellano.

Presentem el següent comunicat com a complementari al dels camarades de Balanç i Revolució [1], concretament des del País Valencià, un territori on el moviment nacional espanyol és molt més fort que el moviment nacional de nació oprimida, i on inclús els sectors independentistes dels «Països Catalans» dins de l’avantguarda teòrica s’han posicionat majoritàriament contraris o dubitatius davant de l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya; d’esta manera, eixos independentistes dels «Països Catalans» s’han posicionat a favor de la nació opressora contra la nació oprimida catalana (que no inclou el País Valencià).

Continua llegint

Publicat dins de Propaganda i agitació | Deixa un comentari

[BiR] El parany del nacionalisme (català/castellà)

 qüestió_nacional

Continua llegint

Publicat dins de Altres organitzacions | Deixa un comentari